És una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular.
performance art, significa art en viu.
La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.
La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta, tot i que la història de les "performances" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avantguardistes.
Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme.
Chris Burdem
BiografiaEl 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.
La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot («Tir») —realitzada el 1971 al F Space de Santa Ana (Califòrnia)— quuan una ajudant li va disparar en el seu braç esquerre a una distància d'uns cinc metres. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.
A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu que ell va descriure com capaç de "viatjar a 100 milles per hora i recórrer 100 milles per galó".
Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA (1977), un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la instal·lació C.B.T.V. (1977), una reconstrucció de la primera televisió.
El 2005, va llançar un iot no tripulat, d'auto-navegació, que va atracar a Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles després d'un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les Arts Britànic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.
Informació extreta de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Chris_Burden»
Tim Burton, filmografia
Filmografia
Alice in Wonderland (2010)
Sweeney Todd (2007)
Bones (2006)
La núvia cadàver 2005
Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
Big Fish (2003)
El planeta dels simis (2001)
Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
Mars Attacks! (1996)
James i el préssec gegant (1996) (productor)
Ed Wood (1994)
Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
Batman returns (1992)
Edward Scissorhands (1990)
Batman (1989)
Beetlejuice (1988)
La gran aventura de Pee Wee (1985)
Frankenweenie (1984)
Vincent (curt Animat) (1982)
Alice in Wonderland (2010)
Sweeney Todd (2007)
Bones (2006)
La núvia cadàver 2005
Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
Big Fish (2003)
El planeta dels simis (2001)
Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
Mars Attacks! (1996)
James i el préssec gegant (1996) (productor)
Ed Wood (1994)
Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
Batman returns (1992)
Edward Scissorhands (1990)
Batman (1989)
Beetlejuice (1988)
La gran aventura de Pee Wee (1985)
Frankenweenie (1984)
Vincent (curt Animat) (1982)
Tim Burton, biografia
BiografiaEs un dibuixant, escriptor i artista plàstic.
ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby (1981)tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe.
El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) (1985). Aquesta va rebre critiques molt negatives, però aquest fet va donar a conèixer el peculiar i especial sentit de la creativitat d'aquest gran director de cinema. Després va continuar amb Beetlejuice (1988), una comèdia de fantasmes d'humor negre. Aquesta cinta a més de catapultar-lo a la fama va popularitzar a tot el món la seva particular visió i la seva no sempre compresa estètica.
Gràcies a aquest treball li van encarregar més endavant portar Batman al cinema (1989).
Després va arribar Edward Scissorhands al 1991, un dels seus projectes personals, fora de l'ambient de vendes i popularitat.
Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d'animador a la Disney Nightmare Before Christmas (1993)
Als anys 50, el següent projecte de Burton va ser Mars Attacks!, ple d'efectes especials i marcians verds que venien a destruir la Terra.
Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine dels 60, El planeta dels simis amb Estella Warren. Molts es preguntaven si seria capaç de superar o igualar la versió original. Els resultats, com de costum, van dividir a la crítica i als espectadors.
Cap aquesta època el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Elena Bonham Carter. El nen va néixer a Londres el 6 d'Octubre de 2003.
Cap aquesta època el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Elena Bonham Carter. El nen va néixer a Londres el 6 d'Octubre de 2003.
A continuació, amb La núvia cadàver, torna a fer servir l'animació quadre a quadre, però resulta, comparativament adulta i culta, i, per això, molts, no l'han sabut entendre. En aquesta cinta Burton fa un homenatge a l'amor per Helena Bonham Carter i tant ella com ell mateix es veuen reflectits en els dos personatges principals, Victor i Emily.
Actualment, Burton està treballant en la versió cinematogràfica de l'exitós videojoc Grim Fandango. La seva filmació començarà una vegada acabada la filmació de la producció de Sweeney Todd.
Actualment, Burton està treballant en la versió cinematogràfica de l'exitós videojoc Grim Fandango. La seva filmació començarà una vegada acabada la filmació de la producció de Sweeney Todd.
FOTOGRAFIA FINAL
Aquesta és la fotografia final, que he fet amb inspiració Poe.
Està inspirada en el conte de Ligeia, en el que jo estic representant a dos personatges, Ligeia i Lady Rowenta.
Ligeia és una dona amb els cabells llargs i negres,(igual que jo a la fotografia). Es mor, i el seu marit es casa amb unaltre dona, Lady Rowenta, al cap d'un temps aquesta segona mor i l'embenen tot el cos per enterrar-la. Al cap d'uns dies el seu home veu com si s'estigues recuperant, s'acosta a ella, li toca la cara, tota embenada, i de cop i volta, li cauen i sota començen a sortir tot de cabells negres. Lady Rowenta, s'havia transformat en Ligeia.( jo a la fotografia apareixo amb les restes de benes que queden, despres d'haver-me transformat en Ligeia).
Inspiració per la fotografia final de Poe
En la meva fotografia, amb estetica Poe, me inspirat en el conte de "Ligeia"
El narrador anònim descriu les qualitats de Ligeia, una dona bella, apassionada i intel·lectual de cabell negre i ulls foscs, que va conèixer en "una vella i ruïnosa ciutat propera al Rin". Es casen, però després d'uns anys Ligeia mor; el narrador, desconsolat, es muda a Anglaterra on compra i reforma una abadia. Aviat entra en un matrimoni sense amor amb "lady Rówena Trevanion de Tremaine, de rossos cabells i ulls blaus". En el segon matrimoni, Rówena comença a sofrir de febre i ansietat. Una nit, quan s'està a punt de desmaiar, el narrador li omplí un got de vi. Drogat per opi, veu (o creu veure) gotes d'un "líquid brillant color robí" caure en el got. La seva condició s'empitjora ràpidament, i uns dies després mor i el seu cos és embolicat per a ser enterrat. Mentre el narrador manté vigília a la nit, nota un breu ressorgiment de color en les galtes de Rówena. Aquesta mostra repetidament senyals de recuperació, però torna a caure en mort aparent. Mentre ell intenta la resucitación, les reanimaciones de Rówena es fan progressivament més fortes, però les recaigudes més finals. Quan clareja, el narrador està assegut i emocionalment exhaust per la lluita de la nit; s'aixeca i camina al centre de l'habitació. Quan toca el cos de la seva esposa, les benes del seu cap cauen, revelant molt pèl negre i ulls foscs: Rówena s'ha transformat en Ligeia. text, extret de la viquipèdia
El narrador anònim descriu les qualitats de Ligeia, una dona bella, apassionada i intel·lectual de cabell negre i ulls foscs, que va conèixer en "una vella i ruïnosa ciutat propera al Rin". Es casen, però després d'uns anys Ligeia mor; el narrador, desconsolat, es muda a Anglaterra on compra i reforma una abadia. Aviat entra en un matrimoni sense amor amb "lady Rówena Trevanion de Tremaine, de rossos cabells i ulls blaus". En el segon matrimoni, Rówena comença a sofrir de febre i ansietat. Una nit, quan s'està a punt de desmaiar, el narrador li omplí un got de vi. Drogat per opi, veu (o creu veure) gotes d'un "líquid brillant color robí" caure en el got. La seva condició s'empitjora ràpidament, i uns dies després mor i el seu cos és embolicat per a ser enterrat. Mentre el narrador manté vigília a la nit, nota un breu ressorgiment de color en les galtes de Rówena. Aquesta mostra repetidament senyals de recuperació, però torna a caure en mort aparent. Mentre ell intenta la resucitación, les reanimaciones de Rówena es fan progressivament més fortes, però les recaigudes més finals. Quan clareja, el narrador està assegut i emocionalment exhaust per la lluita de la nit; s'aixeca i camina al centre de l'habitació. Quan toca el cos de la seva esposa, les benes del seu cap cauen, revelant molt pèl negre i ulls foscs: Rówena s'ha transformat en Ligeia. text, extret de la viquipèdia
Jordi Pericot. 20 anys d'art cinètic
El dia 12.11, vam anar al museo de Granollers, a veure una exposició de Jordi Pericot, anomenada 20 anys d'art cinètic (1964-1984). On es recollien totes les obres que l'artista havia fet duran aquest temps.
Mai havia sentit a parlar sobre aquest artista, però em va agradar molt el que exposava en la sala del museu. La pintura que realitzava sobre fusta estava molt ben feta. I els quadres que produien efectes òptics van ser els que més em van cridar l'atenció.
Jordi Pericot, utiliza diversos materials i suports com el metacrilat, pintura, oli, fusta, paper, tela, metalls.
Jordi Pericot, utiliza diversos materials i suports com el metacrilat, pintura, oli, fusta, paper, tela, metalls.
cartografies del no-lloc
El passat dijous dia, 29 d'octubre. Vam anar a la roca umbert a veure una exposició en la que ens van parlar sobre les cartografies del no-lloc.
Cartografies del No-Lloc presenta una selecció d'artistes, catalans i internacionals:
Miquel Garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud i Katarina Matiasek, Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní)
L'exposició contempla el paisatge contemporani com una disciplina dins l'art digital i el relaciona amb l'espai social i l'estètica.
Primer ens van fer una xerrada, i després vam poder anar mirant per grups, les diferents diapositives, videos, imatges, pagines d'internet relaccionades...