Ningú veu amb els mateixos ulls



Dos imatges més fetes a Roca Umbert.
-La primera es del graffiti d'una fletxa, i la meva mà tocant-la.
-L'altre és el retrovisor d'un camió, i també apareix el meu reflexe en el vidre.
Totes dues estan retocades amb el Photoshop.
Cada cop tinc més clar, com faré el projecte de la fotografia de Poe, ja he començat a fer les primeres fotografies, i proves de maquillatge. També continuo fent dibuixos en el blog, que ja els aniré pujant aquí.
Per avui..., res més.
Mireia.


ART a la Roca Umbert

Avui hem anat a la Roca Umbert, Fàbrica de les arts, i aquestes són algunes de les fotografies que he fet, i després he retocat amb el Photoshop.


- Aquesta primera fotografia, és d'una part d'un graffiti que hi havia fet en una paret.
Simbolitzen com uns fils negres, que jo estic agafant amb els dits.
-La segona imatge, consisteix en un montatge que he fet, amb dos fotografies.
Una imatge era el graffiti, i l'altre la finestre de fusta.

Mireia.

Pluja d'idees.


Buscar informació, si, aixó és el que estic fent. Buscar imatges de Poe, videos, poemes..

I també dibuixar i fer esborranys en el meu blog de dibuix.

(Aquest que a apareix a la imatge és un d'ells).


He començat a tenir una gran pluja d'idees, moltes coses s'hem venen al cap,

moltes fotografies possibles per fer, diferents tipus de vestuari, diversos escenaris..


Està clar que serà dificil triar-ne el millor, però poc a poc, les idees s'aniran aclarint, per

començar a donar un resultat.


Avui buscant poemes sobre Edgar Allan Poe, he trobat aquest que m'ha agradat força, es titula:

Un sueño dentro de un sueño

¡Toma este beso en tu frente!

Y, en el momento de abandonarte,

déjame confesarte lo siguiente:

no te equivocas cuando consideras

que mis días han sido un sueño;

y si la esperanza se ha desvanecido

en una noche o en un día,

en una visión o fuera de ella,

¿es por ello menos ida?

Todo lo que vemos o parecemos

no es más que un sueño en un sueño.

Yo permanezco en el rugido

de una ribera atormentada por las olas,

y aprieto en la mano granos

de arena de oro.

¡Qué pocos y cómo se escurren

entre mis dedos al abismo,

mientras lloro, mientras lloro!

¡Oh Dios!, ¿no puedo yo estrecharlos

con más ceñido puño?
¡Oh, Dios!, ¿no puedo salvar ni uno,

de la despiadada ola?

¿Todo lo que vemos o parecemos

no es más que un sueño dentro de un sueño?
Això és tot per avui...
mireia.