Examen de sel·lectivitat de disseny

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exercicis
corresponents (2 i 3).

EXERCICI 1
[2 punts]

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

-Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:



— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?


A partir de les linies gràcils i les corbes que presenten.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Que tot i ser els dos considerats aerodinàmics, la funció i el que representen un i l'altre és completament diferent. Trobem un cotxe i una maquineta.


OPCIÓ A


EXERCICI 2
[2 punts]

Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.


L'inconvenient principal és que al ficar els dos peus, t'obliga a estar assegut al sofà o cadira i t'impedeix el moviment de les cames i peus. No et permet caminar. Consider-ho que això està dissenyat especialment per gent gran, que a l'hivern estan moltes hores seguides aseguts en el sofà feient la televisió, per exemple. I potser el fet de tenir els dos peus quiets i junts sense poder-los moure no els hi genera tant inconvenient com a una persona jove que tota l'estona s'està movent.

Crec que una manera de millorar-ho seria tallant-les i convertint-les en individuals per així permetre el moviment de les cames i també col·locar velcro per així poder juntar i separar els dos peus quant la persona volgués.


Exercici 3
[6 punts]


Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.







Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

Vicenç Vacca


ANA MARIA MAIOLINO

Ana Maria Maiolino, va nèixer a Scalea, Calàbria, l'any 1642, i poc després va trasllada-se a Veneçuela amb la seva família. Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, on encara viu, tot i que durant les dècades de 1970 i 1980 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.
Tot i que no en va formar part, Maiolino va participar durant la dècada del 1960, juntament amb Hélio Oiticica i Lydia Clark, en algunes exposicions i activitats del moviment neoconcret, que defensava la recuperació del cos i la subjectivitat en l'art.
En el 1967, l'artista va formar part de l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro, i que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...



MARISCAL

Javier Mariscal, va nèixer a Valencia el 1950, és un dissenyador i artista la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de la pintura i l'escultura al disseny d'interiors i paisatgisme.
Ha estat vivint i treballant a Barcelona. El seu llenguatge és sintètic, amb pocs traços i molta expressivitat. Va començar a estudiar disseny a l'`Escola Elisava de Barcelona, que aviat va deixar per tal de poder aprendre directament del seu ambient i seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos van ser en el món del còmic underground, una tasca que combinà amb la il·lustració, l'escultura, el disseny gràfic i el disseny d'interiors.

La fama internacional li va arribar en el 1989, quant va crear el Cobi, mascota escollida per als jocs olimpics de Barcelona al 1992.
Més tard també va crear una sèrie de dibuixos animats: La troupe d'en Cobi. On també apareixien altres personatges similars com la Pettra, mascota femenina per els joc paralímpics.

Va obrir l'Estudi Mariscal el 1989 i ha col·laborat en diversos projectes amb els dissenyadors i arquitectes com Arata Isozaki, Alfredo Arribas, Fernando Sales, Fernando Amat i Pepe Cortés.


Mariscal a la pedrera

El passat divendres 19 de novembre, vam anar a visitar aquesta exposició.
A la pedrera, trobem l'exposició Mariscal. El dibuixant ha omplert les sales repasant els seus 22 anys d'activitat en el seu estudi. Apareixen multitud d'objectes, cartells, escultures i peces audiovisuals plenes de color.
A l'entrada i començament d'aquesta visita, trobem un passadís compost per 1.500 dibuixos que penjen del sostres i crean com una mena de túnel, el propi artísta va citar que sembla "un túnel rentacotxes".
Després també trobem el disseny de diverses tipografies molt originals, diversos cartells publicitaris, boses de marques que també han dissenyat..
En una de les sales apareix el Cobi, personatge que com he explicat abans va crear-lo per les olimpiades de Barcelona del 1992.
També varem poder veure petits fragment d'una pel·lícula que han creat Fernando Trueba i Mariscal junts. És una història plena de música ambientada a l'Havana que arribarà al cinema en els pròxims mesos. "Són 90 minuts de la peça més maca que a la vostra vida heu vist", ha assegurat el dissenyador.
Mariscal ha creat expressament per a l'exposició una obra de cinc metres anomenada 'Alegria' que serà al passeig de Gràcia mentre duri l'exposició, fins al 30 de gener.



Artistes que han influït a Vicenç Vacca


MARCEL DUCHAMP

Va nèixer a Blainville-Crevon, el 28 de juliol de 1887.
Va ser un pintor i escultor francès, creador del ready-made.
Després d'una llarga carrera artística va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d'octubre de 1968.

Duchamp és un artista que va revolucionar la concepció de l'art al Segle XX. La seva obra és heterogènica i complexa i seria irreductible a un únic moviment artístic, ja que la seva obra travessa les més diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, dadaisme i surrealisme.

En el 1912 va presentar el seu despollat baixant per una escala.
En el 1913 va iniciar els seus estudis preparatoris per a la obra el gran vidrio, o la novia desnuda por sus pretendientes.




JORDI BENITO I VERANGUER

Va neixer a Granollers el 1951 i va morir a Barcelona el 2008.
Fou un artista espanyol, va estudiar arquitectura tècnica a Barcelona i va iniciar-se en la pintura amb obres pròximes al art povera. Després va pasar-se a l'art conceptual. fent happenings i environments, com Descoberta Fregoli (1972).
Va desenvolupar accions a mig camí entre el body art i l'espectacle teatral.
Des de la segona meitat dels anys 1980 va decantar-se per les instal·lacions (Malson, els llits de la mort (1976) i va portar a terme accions multidisciplinaries.
Va morir a Barcelona el 9 de decembre de 2008, víctima d'una llarga enfermetat.



BRUCE NAUMAN

Va nèixer el 6 de decembre del 1941, a Fort Wayne, Indiana, EE.UU). La seva obra constitueix una gran varietat de mitjans, com l'escultura, la fotografia, video, dibuix i performance.
Nauman va estudiar matemàtiques i fñisica a l'universitat de Wisconsin-Madinson i arta a l'universitat de California, Davis. En els anys 1980 va traslladar-se a Mèxic.
Gran part del seu treball es caracteritza per un interés en el llenguatge i en la capacitat.
En el 1990 va rebre el Premi Max Beckmann.
En el 2004 va expossar la seva obra Raw Materials en Tate Modern, Londres.

JOHN CAGE

Va nèixer a Los Angeles, el 5 de setembre de 1912, va morir a Nova York, el 12 d'Agost de 1992.
Va ser compositor i instrumentalista.
És el primer que va fer música electrónica, aleatoria, i que utilitazava els instruments musicals tradicionals d'una manera diferent, no de la tipica manera estandar.
Va ser el compositor més influent del segle XXI, i una de les principals figures de l'avantguarda de la post-guerra.
També va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna.
Es va cassar amb Merce Cunningham, que va ser la seva parella fins al dia de la seva mort.



JOSEPH BEUYS

Joseph Beuys va nèixer el 12 de maig de 1921 a Krefeld, Alemanya i va morir el 23 de gener de 1986. Va ser un artista alemany dedicat a l'escultura, i la instal·lació, es prodigà com a dibuixant i son célebres les seves performances. Beuys aportà la idea d'una "escultura social", i defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques. La seva intervenció a Documenta 7 a Kassel va consistir en plantar 7000 roures amb un marcador de basalt en cadascún d'ells. Beuys va fer també una defensa del potencial curatiu de l'art i del poder universal de la creativitat humana. En un marc estètic més ampli el seu treball s'inscriu en certa tradició hereva del romanticisme alemany.
Va ser professor a l'escola de Dusseldorf, molt influent i compromès. Entre els seus alumnes hi trobem Jörg Immendorf, Blinky Palermo, Anselm Kiefer i Imi Knoebel.

SESSIÓ FOTOGRÀFICA. CONTROLS DE LA CÀMERA

Aquesta sessió fotogràfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la càmeres réflex: entendre el funcionament general de la càmera, dels objectius, l'ús manual del diafragma i la velocitat d'obturació i d'altres dispositius. S'us demana que en grups realitzeu un seguit de fotografies per a posar en pràctica els elements teòrics treballats. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la taula adjunta.a part de les especificacions tècniques que es detallen a la taula totes les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu. Ells seran els protagonistes de les fotografies. Podeu col·locar els objectes com vulgueu, instal.lar-los en diferents ubicacions perquè els composicions i els enquadrament siguin idonis per a fer totes les fotografies que s'us demanen. A part de les qüestions tècniques heu de procurar que els enquadraments siguin interessant, heu de procurar pel resultat formal.

1 Dos fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

-Descripció fotografia: Converse orientada cap a l'esquerra
-Objectiu:
-Obertura diafragma:400
-Velocitat d'obturació: 100
-Altres factors: llum artificial


-Descripció fotografia: Converse orientada cap a l'esquerra
-Objectiu:
-Obertura diafragma:
800
-Velocitat d'obturació: 100
-Altres factors: llum artificial


2 Quatre fotografies amb el mateix punt de vista amb quatre distàncies focals diferents



-Descripció fotografia: Converse orientada cap a la dreta
-Objectiu
-Obertura diafragma:
f8
-Velocitat d'obturació: 100
-Altres factors: llum artificial



-Descripció fotografia: Converse orientada cap a la dreta
-Objectiu
-Obertura diafragma:
f8
-Velocitat d'obturació:100
-Altres factors: llum artificial


-Descripció fotografia: Converse orientada cap a la dreta
-Objectiu
-Obertura diafragma:
f8
-Velocitat d'obturació: 100
-Altres factors: llum artificial

-Descripció fotografia: Converse orientada cap a la dreta
-Objectiu
-Obertura diafragma:
f8
-Velocitat d'obturació:100
-Altres factors : llum artificial


3 Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma


-Descripció fotografia: Converse
-Objectiu
-Obertura diafragma
-Velocitat d'obturació
-Altres factors:
llum artificial



-Descripció fotografia: converse
-Objectiu
-Obertura diafragma
-Velocitat d'obturació
-Altres factors :
llum aritificial



-Descripció fotografia: converse
-Objectiu
-Obertura diafragma
-Velocitat d'obturació
-Altres factors:
llum artificial


-Descripció fotografia: converse
-Objectiu
-Obertura diafragma
-Velocitat d'obturació
-Altres factors:
llum artificial


5 Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix



-Descripció fotografia: converse
-Objectiu
-Obertura diafragma
-Velocitat d'obturació
-Altres factors :
utilitzant flaix



-Descripció fotografia: converse
-Objectiu
-Obertura diafragma
-Velocitat d'obturació
-Altres factors:
sense utilitzar flaix

Comentari de dues portades de revista


Anàlisi de dues portades de revista: Cosmopolitan i Muy interesante
-Cosmopolitan
En la capçalera apareix el nom de la revista, COSMOPOLITAN, en lletres roses.
La resta de la portada està estructurada de la següent manera: una imatge central i gran que ocupa gran part de la revista, en aquest espai apareix la fotografia d'una noia, en aquest cas Scarlet Johansson.
Tot el fons de la revista és el fons de la imatge, només utilitzen un color, que en aquest cas es un blau fluix.
A la part esquerra de la portada apareixen els subtitols introductius que parlen sobre algunes de les coses més destacades que podrem trobar al interior d'aquesta revista.
Aquests subtitols són de colors: negres, roses i blancs, i es van intercalant. Tots en majuscula.
De tots els continguts que apareixen a la revista, a la portada destaquen més: 342 luxe looks for less, ja que és el més gran.
-Muy interesante
En la capçalera apareix el titol de la revista, MUY interesante. Està destacada la paraula MUY ja que apareix en majuscules i molt més gran. Les lletres són blanques i el fons de les lletres vermell.
A sota del titol, apareix la data, al ser una revista mensual tant sols apareix el mes de la publicació i l'any. En aquest cas, febrero 2009.
Aquest exemplar parla sobre la fi del món i per això apareix com a subtitol en lletres majuscules i grogues: FIN DEL MUNDO, destcant més les paraules: FIN i MUNDO.
La imatge gran que apareix en la revista és el planeta Terra fonent-se. Apereix aquesta imatge amb un fons negra.
A tota la part esquerra de la portada trobem una linia que separa la imatge central de l'espai on apareixen tots els continguts i subtituls d'allò més destacat que trobarem en el interior. El fons d'aquest espai és de color vermell i les lletres són grogues i blanques i en majuscula, intrudïnt també imatges, per així comprendre millor el contingut.
De tot aquest seguit de titols, destaquen i donen més importancia a eclipse total i a 10 posibles causas de la extención (y cuando será).
COMPARACIÓ
Quant el repartiment i l'estructuració de les dues revistes són força semblants, perque les dues tenen una capçalera amb un titol en gran, que ocupa tota la part superior i d'un tamany semblant.
Per altre banda les dues consten d'una imatge central, la diferencia es que en la revista "Cosmopolitan" la imatge ocupa tota la portada i s'utilitza el fons d'aquesta com a fons de la revista apareixent així el text a sobre. En canvi en "Muy interesante" la imatge tot hi que ocupa gran part, està suprimida per el costat esquerra i els subtitols no apareixen a sobre d'aquesta.
Els titulars que parlen sobre el contingut que trobarem a l'interior, en les dues revistes es troben a la part esquerra, ocupant una franja de d'alt a abaix. Tot i això en la revista "Cosmopolitan" hi han alguns altres subtitols que estan per la part detra.
Les dues revistes tenen alguns apartats dels que es citen a la revista, més destacat que la resta, per resaltar-los estan posats en negreta i amb més tamany.
Els colors que utilitzen tant en una revista com en l'altre (comentats abans) estan convinats entre si.

EL 9 NOU

Aquesta és la portada que he realitzat per el cartell del NOU 9.

consisteix en una mà feta a carbó, aquesta mà està agafant una bola de nadal, i en el interior es veu un ninot de neu, que crec que representa força bé el nadal. El ninot de neu, el vaig fer aquest any, el dia que va nevar.
He retocat la fotografia del ninot, l'he posat en blanc i negre i despres l'he insertat a l'interior, amb forma de circumferència. Simulant una d'aquelles boles de vidre nadalenques, que al moure brilla.

El fons vaig decidir fer-ho utilitzant una degradació de colors, des de el negre, a la part inferior, fins al blanc de la part superior, passant per els diversos blaus. Les estrelles i llums que envolten la bola, li donen un toc màgic.

Comentari Pelicula Blow Up

REPART


-Director: M. Antonioni
-Fotografía: Carlo di Palma
-Montatge: Frank Clarke .
-Escenografía: Asheton Gorton .
-Música: Herbie Hancock . (Cançó: “Stroll On” The Yardbirds )
-Intèrprets: David Hemmings (Thomas), Vanessa Redgrave (Jane), Sarah Miles (Patricia), Peter -Bowles (Ron), Verushka, Jill Kennington, Peggy Moffit, Jane Birkin, Rosaleen Murray, Ann Norman .
-Producció: Carlo Ponti para MGM (Gran Bretaña).
-Duració: 110 minutos

La historia de Blow up va sorgir d'un relat de Julio Cortázar," las balas del diablo", d'ell Antoni va agafar l'idea: un fotografs professional descobreix al revelar i ampliar un carret de fotografies,alguna cosa que ha simple vista no va ser capaç de veure. Llavors amplia les imatges i això es el que es denomina "blow up".
En el final de la pel·licula, el protagonista apareix en un fons tot verd, de gespa, despres de anar a buscar una pilota de tenis imaginaria que havien llençat fora de la pista, uns mimos.

La pel·licula es dificil d'entendre i sense gaire sentit en moltes de les actuacions que realitzen els actors.
La pel·licula va guanyar la Palma de Oro en Cannes en el 1967 i va ser nominada per els Oscars en les categories de guió i direcció.

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL·LÍCULA


1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


La pel·licula de Brow Up tracta principalment de la fotografia, sent el protagonista un fotograf professional. També misteri, que es genera quant realitza les investigacions amb les fotografies que ell mateix pren i finalment descobreix que s'havia produït un assesinat.

2.Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu fisic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·licula. Quina paper creus que jugfa en la pel·licula? Què creus que se'ns explica a través d'asquests personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.



Les dues noies menors, el seu comportament es d'immadures. Van darrera d'un famós, el protagonista, demanat que els hi faci una sesió de fotos. Ell les tracta com vol i les ignora, però elles segueixen darrera seu perseguint-lo. Més tard tornen a apareixer a casa seva i continuen insistint. Ell no té cap intenció de fer-lis un reportatge fotografic però si que les despulla i s'aprofita d'elles.
Aquestes noies les podriem relacionar amb les noies d'avui dia que farien el mateix per algún personantge famós que els hi agradés.

3.En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Iconnu i del muntage d'aquesta pel·lícula? Què et sorpren? Què t'interesa d'aquest aspecte? Per que creus que l'autor ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?



Tota la pel·lícula transcorre en un dia i des de principi a final amb llum solar

4. Que destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?



Falten plans més detallats, ja que la major part de la pel·lícula la càmara està fixa, utilitzant el plà general i l'americà.

5. Que podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? són importants els sorolls?



En la pel·lícula la banda sonora es gairebé inexistent, es dona més importancia a el que diuen els protagonistes, els sorrolls o manera d'actuar i crec que per això no han volgut abusar de la música que podria treure importancia a les actuacions.

6.Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.


M'ha semblat interesant el moment en que el protagonista es fixa en la fotografia que va fer a aquella parella i veu alguna cosa que li crida l'atenció i comença a ampliar la imatge cada vegada més i a analitzar-la fins que veu que el que apareix al fons, tumbat al terra, és el cadàver d'un home.

També el moment en que el fotograf fa la sesió de fotos a un grup de noies i s'enfada perque no fan el que ell demana i se'n va i diu que s'estiguin quietes sense parlar tota l'estona, com una mena de càstic, em sembla molt irreal i amb poc sentit i la manera que d'actuar que té el protagonista no m'agrada gens.


7.Al llarg de la pel·lícula apareixen referents o d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaig de teatre i també i apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots els elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?I del títol?

L'inici

9.Creus encertada la manera com Hanekeb ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


Considero que la trama de la pel·lícula en general no te gaire sentit i que la manera d'actuar dels personatges, principalment del protagonista és molt poc natural i dificil d'entendre en certes ocacions ja que fa coses sense sentit i que no venen al cas.

El protagonista treballa amb la seva càmera mostrant professionalitat, fa moltes fotografies i seguides en poc temps, demostrant la seva traça. També hi ha moments en que es veu com li ve la inspiració i comença a correr d'un costat a un altre, a moure coses, a canviar escenaris, fer a les noies models que posin rapidament... Genera una situació estressant. També a casa seva quant imprimeix en els estudis les fotografies es veu la traça que té al manejar tots els objectes.