corresponents (2 i 3).
EXERCICI 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:
A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994
-Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:
— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
A partir de les linies gràcils i les corbes que presenten.
— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
Que tot i ser els dos considerats aerodinàmics, la funció i el que representen un i l'altre és completament diferent. Trobem un cotxe i una maquineta.
OPCIÓ A
EXERCICI 2
[2 punts]
Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.
L'inconvenient principal és que al ficar els dos peus, t'obliga a estar assegut al sofà o cadira i t'impedeix el moviment de les cames i peus. No et permet caminar. Consider-ho que això està dissenyat especialment per gent gran, que a l'hivern estan moltes hores seguides aseguts en el sofà feient la televisió, per exemple. I potser el fet de tenir els dos peus quiets i junts sense poder-los moure no els hi genera tant inconvenient com a una persona jove que tota l'estona s'està movent.
Crec que una manera de millorar-ho seria tallant-les i convertint-les en individuals per així permetre el moviment de les cames i també col·locar velcro per així poder juntar i separar els dos peus quant la persona volgués.
Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.
Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.
Per fer aquestes fotografies abans vaig haver de fer moltes proves i fotos, al començament el que tenia pensat fer, era un stop motion, però finalment vaig decidir fer un seguit de fotografies, i que representesin com si fos un comic.
