John Cage



Va nèixer a Los Angeles, el 5 de setembre de 1912, va morir a Nova York, el 12 d'Agost de 1992.
Va ser compositor i instrumentalista.

És el primer que va fer música electrónica, aleatoria, i que utilitazava els instruments musicals tradicionals d'una manera diferent, no de la tipica manera estandar.

Va ser el compositor més influent del segle XXI, i una de les principals figures de l'avantguarda de la post-guerra.
També va tenir un paper important en el desenvolupament de la dansa moderna.
Es va cassar amb Merce Cunningham, que va ser la seva parella fins al dia de la seva mort.



Inaguració Art Lovers

El dia 16 de desembre, vaig assitir a la inaguració d'Art lovers, feta a la sala d'exposicions de la Roca Umbert.
Allà s'exposaven dos projectes: Sala Miró, de l' Aníbal Parada i Inventari d'art, de la Mireia C. Saladrigues.
A la sala podiem veure, entre moltes altres coses, una paret mij enderrocada, que representa el projecte de l'Aníbal, i també un video que s'anava repoduint en una televisió, on allà sortiem els alumnes de 1r B de batxillerat, explicant els nostres propis projectes.

I també dins de la sala, hi havia unaltre estructura, formada per un cunjunt de sales petites, on allà Mireia C.Saladrigues, exposava el seu projecte, que tractava de anar a cases de diferents habitants de Granollers, i demanar a aquestes persones que és el consideraven de casa seva que era art. Ella feia fotografies a aquests objectes i les descrivia.

Performance

És una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular.
performance art, significa art en viu.

La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.
La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels anys seixanta. Aquesta expressió artística va tenir el seu període d'esplendor durant els anys setanta, tot i que la història de les "performances" comença a principis del segle XX, amb les accions en viu d'artistes de moviments avantguardistes.
Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme.

Chris Burdem

Biografia

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia), a Irvine, de 1969 a 1971. Per a la seva tésis de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent.
El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia (Los Àngeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa de una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar això.

La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot («Tir») —realitzada el 1971 al F Space de Santa Ana (Califòrnia)— quuan una ajudant li va disparar en el seu braç esquerre a una distància d'uns cinc metres. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.

A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu que ell va descriure com capaç de "viatjar a 100 milles per hora i recórrer 100 milles per galó".
Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA (1977), un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic amb que "veure" la velocitat de la llum; i la instal·lació C.B.T.V. (1977), una reconstrucció de la primera televisió.

El 2005, va llançar un iot no tripulat, d'auto-navegació, que va atracar a Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles després d'un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les Arts Britànic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.

Informació extreta de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Chris_Burden»

Tim Burton, filmografia

Filmografia

Alice in Wonderland (2010)
Sweeney Todd (2007)
Bones (2006)
La núvia cadàver 2005
Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
Big Fish (2003)
El planeta dels simis (2001)
Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
Mars Attacks! (1996)
James i el préssec gegant (1996) (productor)
Ed Wood (1994)
Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
Batman returns (1992)
Edward Scissorhands (1990)
Batman (1989)
Beetlejuice (1988)
La gran aventura de Pee Wee (1985)
Frankenweenie (1984)
Vincent (curt Animat) (1982)

Tim Burton, biografia

Biografia

Es un dibuixant, escriptor i artista plàstic.
ha col·laborat també en altres produccions animades, començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby (1981)tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe.
El primer llarg metratge de Burton va ser l'adaptació de Pee-Wee's Big Adventure (La gran aventura de Pee-Wee) (1985). Aquesta va rebre critiques molt negatives, però aquest fet va donar a conèixer el peculiar i especial sentit de la creativitat d'aquest gran director de cinema. Després va continuar amb Beetlejuice (1988), una comèdia de fantasmes d'humor negre. Aquesta cinta a més de catapultar-lo a la fama va popularitzar a tot el món la seva particular visió i la seva no sempre compresa estètica.
Gràcies a aquest treball li van encarregar més endavant portar Batman al cinema (1989).
Després va arribar Edward Scissorhands al 1991, un dels seus projectes personals, fora de l'ambient de vendes i popularitat.
Des de 1990, Burton havia estat treballant com a productor i director d'art en un projecte que havia esbossat des dels seus anys d'animador a la Disney Nightmare Before Christmas (1993)
Als anys 50, el següent projecte de Burton va ser Mars Attacks!, ple d'efectes especials i marcians verds que venien a destruir la Terra.
Al 2000 va fer una nova versió del clàssic del cine dels 60, El planeta dels simis amb Estella Warren. Molts es preguntaven si seria capaç de superar o igualar la versió original. Els resultats, com de costum, van dividir a la crítica i als espectadors.
Cap aquesta època el pare de Burton va morir i el director va tenir el seu primer fill amb Elena Bonham Carter. El nen va néixer a Londres el 6 d'Octubre de 2003.
A continuació, amb La núvia cadàver, torna a fer servir l'animació quadre a quadre, però resulta, comparativament adulta i culta, i, per això, molts, no l'han sabut entendre. En aquesta cinta Burton fa un homenatge a l'amor per Helena Bonham Carter i tant ella com ell mateix es veuen reflectits en els dos personatges principals, Victor i Emily.
Actualment, Burton està treballant en la versió cinematogràfica de l'exitós videojoc Grim Fandango. La seva filmació començarà una vegada acabada la filmació de la producció de Sweeney Todd.

FOTOGRAFIA FINAL


Aquesta és la fotografia final, que he fet amb inspiració Poe.
Està inspirada en el conte de Ligeia, en el que jo estic representant a dos personatges, Ligeia i Lady Rowenta.
Ligeia és una dona amb els cabells llargs i negres,(igual que jo a la fotografia). Es mor, i el seu marit es casa amb unaltre dona, Lady Rowenta, al cap d'un temps aquesta segona mor i l'embenen tot el cos per enterrar-la. Al cap d'uns dies el seu home veu com si s'estigues recuperant, s'acosta a ella, li toca la cara, tota embenada, i de cop i volta, li cauen i sota començen a sortir tot de cabells negres. Lady Rowenta, s'havia transformat en Ligeia.( jo a la fotografia apareixo amb les restes de benes que queden, despres d'haver-me transformat en Ligeia).

prova de fotografia retocada


proves per la fotografia de Poe, sense retocar

Fotografies de prova, sense retocar















Mireia.

Inspiració per la fotografia final de Poe

En la meva fotografia, amb estetica Poe, me inspirat en el conte de "Ligeia"

El narrador anònim descriu les qualitats de Ligeia, una dona bella, apassionada i intel·lectual de cabell negre i ulls foscs, que va conèixer en "una vella i ruïnosa ciutat propera al Rin". Es casen, però després d'uns anys Ligeia mor; el narrador, desconsolat, es muda a Anglaterra on compra i reforma una abadia. Aviat entra en un matrimoni sense amor amb "lady Rówena Trevanion de Tremaine, de rossos cabells i ulls blaus". En el segon matrimoni, Rówena comença a sofrir de febre i ansietat. Una nit, quan s'està a punt de desmaiar, el narrador li omplí un got de vi. Drogat per opi, veu (o creu veure) gotes d'un "líquid brillant color robí" caure en el got. La seva condició s'empitjora ràpidament, i uns dies després mor i el seu cos és embolicat per a ser enterrat. Mentre el narrador manté vigília a la nit, nota un breu ressorgiment de color en les galtes de Rówena. Aquesta mostra repetidament senyals de recuperació, però torna a caure en mort aparent. Mentre ell intenta la resucitación, les reanimaciones de Rówena es fan progressivament més fortes, però les recaigudes més finals. Quan clareja, el narrador està assegut i emocionalment exhaust per la lluita de la nit; s'aixeca i camina al centre de l'habitació. Quan toca el cos de la seva esposa, les benes del seu cap cauen, revelant molt pèl negre i ulls foscs: Rówena s'ha transformat en Ligeia. text, extret de la viquipèdia

Jordi Pericot. 20 anys d'art cinètic


El dia 12.11, vam anar al museo de Granollers, a veure una exposició de Jordi Pericot, anomenada 20 anys d'art cinètic (1964-1984). On es recollien totes les obres que l'artista havia fet duran aquest temps.


Mai havia sentit a parlar sobre aquest artista, però em va agradar molt el que exposava en la sala del museu. La pintura que realitzava sobre fusta estava molt ben feta. I els quadres que produien efectes òptics van ser els que més em van cridar l'atenció.

Jordi Pericot, utiliza diversos materials i suports com el metacrilat, pintura, oli, fusta, paper, tela, metalls.




cartografies del no-lloc


El passat dijous dia, 29 d'octubre. Vam anar a la roca umbert a veure una exposició en la que ens van parlar sobre les cartografies del no-lloc.

Cartografies del No-Lloc presenta una selecció d'artistes, catalans i internacionals:

Miquel Garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud i Katarina Matiasek, Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní)


L'exposició contempla el paisatge contemporani com una disciplina dins l'art digital i el relaciona amb l'espai social i l'estètica.


Primer ens van fer una xerrada, i després vam poder anar mirant per grups, les diferents diapositives, videos, imatges, pagines d'internet relaccionades...


Biografia


PEP DURAN

Va nèixer a Vilanova i la Geltrú, l'any 1955.

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des de 1977.
L'any seguent, realitzà la seva primera exposició a Barcelona i des d'aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual, i actualment en la instal·lació.

Duran ha anat ampliant el seu camp de treball, i de mica en mica ha "arquitecturitzat" l'escultura, transformant-la en instal·lació fins arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures "esculturitzades". Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l'escena convulsa del subjecte.

Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la col·lecció Testimoni de la "Caixa", al Fons d'Art de la Generalitat i al museu de Granollers entre altres.



Fotografia de Pep Duran, amb una de les seves obres.

Mireia.


Pep Duran. Ímbric

El passat divendres, vam anar a visitar el museu arxiu Tomàs Balvey, de Cardedeu.
Una exposició de les obres de Pep Duran, anomenada Ímbric.
Tota l'exposició es un macro collage, incluits els quadres, l'ha relacionat amb el constructivisme Rus.
Emmetxar, sol fer-ho molt aquest artista, i vol dir enganxar alguna cosa però sobreposant-la.


Aquest d'acontinuació, es el plànol del museu.

-Els quadradets en vermell, representen el dia en que Pep ho va penjar.

-Els quadrats i rectangles,de color blau fosc, representen totes le seves diferents obres

-Els numeros de color taronja, són les frases que hi havien escrites per les parets.








Frasses escrites a la paret

1. Paisatges fictisis, un calidoscopi personal, campus

2. Fragments de fotografies de l'arxiu que prenen sentit al ser emmetxades a manera d'un paviment biologic... com un mosaic genètic.

3. Emmetxar dos mons...dues maneres de construir. Dues biologies, dues biografies.

4. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors polssosos, emborrat, petjades petrificades, trossos de vidres, cendres...

5. Perllongar les imatges, fer-les sortir del marc, construint una linia infinita.


Mireia.

Àngel negre


Aquest és un quadre fet amb oli, que vaig fer fa un temps. M'ha donat inspiració per fer la fotografia de Poe.
Els llavis i els ulls m'els pintaré igual.
L'altre dia, ja hem vaig maquillar, vaig posar-me un vestit, i em van fer les fotos, situada en diversos llocs, i diverses postures.
Encara no tinc clara quina de totes serà la que escollirè com a definitiva, és per això que ara vaig pensant idees, sobre on les puc possar i com les puc retocar.
He fet uns quants esbossos de les fotografies que hem vaig fer, quant pugui els penjo.
Mireia.

10 fotografies i comentaris.

-4 quadrats dins d'un

Aquesta és de les que més m'han cridat l'atenció, perquè és simple però elaborada, és a dir, és una finestra normal i corrent, dividida en quatre quadrats. Però cap d'aquests quadrats és igual, tots són completament diferents.
El primer es veu d'un tò groguenc, i es reflexa les parets i finestres de l'altre edifici. En el següent quadrat, que es veu d'un color blavos, es reflexa la teulada d'un altre edifici, i aquest reflex es completament diferent al que es reflexava a l'altre quadrat anterior.
El tercer quadrat, està sense vidre, i per tant es veu l'interior de la fàbrica, apareixen tons foscos, i grisos. El quart i últim quadrat, també torna a estar amb el vidre pintat de color groc, i amb unes lletres escrites. Igual que en els altres, es reflexa el terra.
La càmara està situada a una certa distància de la finestra. I està feta des de un plà frontal i tres quarts. I es veu un plà sencer de tot el marc de la finestra.


-Creu de fusta

Aquesta fotografia la vaig fer a una porta, i em crida l'atenció perquè es veu una creu.
He fet un primer plà de la fusta, perquè m'ha semblat molt interesant el color i textura de la fusta.
La càmara està bastant a prop de l'objecte fotografiat. I està feta des d'un plà contrapicat, i primer plà.
És evident que a la imatge no apareix tota la porta, i que mes allà del marge no fotografiat hi ha una continuitat.
En aquesta imatge no apareixen ombres, ja que tampoc es veu com li doni la llum del sol.
Els colors que apareixen són grisos i marrons clars, i es veu una textura llisa com és la de la fusta, però en algunes parts més aspres, on es creen els nussos de la fusta.


-Cadenes i òxid

És la fotografia de les cadenes oxidades, que penjaven d'un ferro. Les cadenes apareixen en un primer plà i al darrera també surten uns troços de fusta recolzats en vertical a la paret.
No apareixen ombres. La imatge està feta des d'un plà frontal. I es fa un plà conjunt de les cadenes i fustes.
En el que hem centrava a l'hora de fer la fotografia, era en les cadenes, que apareixen a un costat de la imatge, a la part dreta.
Els colors de la imatge són tons marrons clars i obscurs.


-Tub groguenc
Aquí apareix un tub groixut i per algunes zones oxidat.
Vaig fer un primer plà o plà mig del tub, ja que continua per la part d'adalt i abaix, tot i que no es veu. I la càmara està força aprop de l'objecte fotografiat. La vaig fer, amb la càmara una mica inclinada.
Mitja part de la imatge està en ombra i l'altre està més clara, ja que li dona el sol.
El tub està ocupant tota la imatge, més o menys centrat.
Els colors que apareixen son grocs i marrons

-Entre les reixes
Aquesta fotografia m'agrada força, ja que està formada per dos parts, que es poden distinyir i veure a la vegada.
Les teules de fons, i la reixa en un primer plà. Es a dir es veu un plà general.
La fotografia està feta des d'un plà picat i una mica de tres quarts.
De la imatge m'he centrat més en enfocar a les teules, i per això, el troç de reixa que hi ha devant es veu més borrós.
Sota de les teules es veuen unes quantes ombres. I els colors que predominen a la imatge són els marrons i grissos.



-Reflexe als quadrats del vidre

Aquesta és una fotografia, que vaig fer a la paret d'una fàbrica, que era tota de vidre, i divida per molts quadrats. M'ha agradat, perquè en el vidre es veu reflexat, l'edifici que hi ha en el front.
A aquests vidres els hi dona el sol, pero no directament.
Està feta des del punt de vista contrapicat, és a dir des de un punt inferior al de l'element fotografiat.
Es fa com un plà mig, ja que no he agafat tota la finestra.
Per la part de dalt si que es veuen algunes ombres. Els colors que predominen son els blaus i marrons.

-Cercle, tapa del clavagueram

Aquesta fotografia m'ha cridat l'atenció, perquè apareix una circumferència i una meitat està recoberta per una capa de sorra, i laltre esta més neta. I crec que fa un bon contrast.
En aquesta imatge no apareixen ombres.
I l'objecte fotografiat està enquadrat en el centre de la imatge. I no apareix res més.
Podria dir que està feta com a vista d'ocell tot i que potser no seria del tot cert, perquè no esta feta a tanta altura. Es fa un plà sencer de l'objecte.
La càmara de fotos està enfocant a la tapa i li dona molta importancia ja que és l'única cosa que apareix.
Els colors són, marrons forts i clars, i no es veu cap part de la imatge amb més llum que unaltre, i per tant tampoc ombres.


-Fustes velles

Aquesta és la fotografia que vaig fer a les fustes d'una porta, que estan bastant fetes malbé, i per la part d'abaix trencades.
En la imatge només apareixen les fustes i una mica del terra.
El que volia aconseguir era centrar-me en la textura de la fusta, i veure les escletxes, el color desgastat..
Està feta en picat, i també hi ha certa separació entre la càmara i la porta.
No apareix un plà senser de la porta, ni de les fustes. Pertant, és un primer plà, mostrant els petits detalls de la fusta trencada.
Els color que apareixen són grisos i taronjes.I no es veuen ombres, ni llum intensa per cap part de la imatge.

-Pots de pintura
És la fotografia, d'uns pots de pintura que vaig trobar per allà.
Els pots ocupen tota la imatge.
L'he fet des d'un plà frontal, ja que la imatge està agafada just del davant de l'objecte i a la mateixa alçada de l'element fotografiat. I s'està fent un plà sencer.
Es veu com alguns pots tenen parts més fosques per l'ombre. I els colors que apareixen són tons vermellosos, blaus i blancs.

-Tub d'ombres

En aquesta imatge el tub de ratlles grogues i negres, està a la part superior de la imatge i l'ombre està a l'inferior. Deixant en el centre un espai buit. Per tant, aquesta fotografia està composta per aquestes dues parts.
Aquesta imatge l'he fet desde la posició en picat, ja que el punt de vista de la cámara és superior al de l'element fotografiat. Hi ha una certa distància entre la càmara i el tub.
Es veu un plà senser de l'objecte.
Està enfocat el tub i l'ombra en general, i no apareix res més en el fons.
Es veu com el sol dona al tub i realitza l'ombre.
Els colors que es destaquen en aquesta imatge són el groc i negre, i gris de fons.


(Encara no tinc la meva firma acabada, es per això que en aquestes fotografies, no l'he possat, però en les proximes imatges, ja començarà a apareixer)

Mireia.

Ningú veu amb els mateixos ulls



Dos imatges més fetes a Roca Umbert.
-La primera es del graffiti d'una fletxa, i la meva mà tocant-la.
-L'altre és el retrovisor d'un camió, i també apareix el meu reflexe en el vidre.
Totes dues estan retocades amb el Photoshop.
Cada cop tinc més clar, com faré el projecte de la fotografia de Poe, ja he començat a fer les primeres fotografies, i proves de maquillatge. També continuo fent dibuixos en el blog, que ja els aniré pujant aquí.
Per avui..., res més.
Mireia.


ART a la Roca Umbert

Avui hem anat a la Roca Umbert, Fàbrica de les arts, i aquestes són algunes de les fotografies que he fet, i després he retocat amb el Photoshop.


- Aquesta primera fotografia, és d'una part d'un graffiti que hi havia fet en una paret.
Simbolitzen com uns fils negres, que jo estic agafant amb els dits.
-La segona imatge, consisteix en un montatge que he fet, amb dos fotografies.
Una imatge era el graffiti, i l'altre la finestre de fusta.

Mireia.

Pluja d'idees.


Buscar informació, si, aixó és el que estic fent. Buscar imatges de Poe, videos, poemes..

I també dibuixar i fer esborranys en el meu blog de dibuix.

(Aquest que a apareix a la imatge és un d'ells).


He començat a tenir una gran pluja d'idees, moltes coses s'hem venen al cap,

moltes fotografies possibles per fer, diferents tipus de vestuari, diversos escenaris..


Està clar que serà dificil triar-ne el millor, però poc a poc, les idees s'aniran aclarint, per

començar a donar un resultat.


Avui buscant poemes sobre Edgar Allan Poe, he trobat aquest que m'ha agradat força, es titula:

Un sueño dentro de un sueño

¡Toma este beso en tu frente!

Y, en el momento de abandonarte,

déjame confesarte lo siguiente:

no te equivocas cuando consideras

que mis días han sido un sueño;

y si la esperanza se ha desvanecido

en una noche o en un día,

en una visión o fuera de ella,

¿es por ello menos ida?

Todo lo que vemos o parecemos

no es más que un sueño en un sueño.

Yo permanezco en el rugido

de una ribera atormentada por las olas,

y aprieto en la mano granos

de arena de oro.

¡Qué pocos y cómo se escurren

entre mis dedos al abismo,

mientras lloro, mientras lloro!

¡Oh Dios!, ¿no puedo yo estrecharlos

con más ceñido puño?
¡Oh, Dios!, ¿no puedo salvar ni uno,

de la despiadada ola?

¿Todo lo que vemos o parecemos

no es más que un sueño dentro de un sueño?
Això és tot per avui...
mireia.