Tot i que no en va formar part, Maiolino va participar durant la dècada del 1960, juntament amb Hélio Oiticica i Lydia Clark, en algunes exposicions i activitats del moviment neoconcret, que defensava la recuperació del cos i la subjectivitat en l'art.
En el 1967, l'artista va formar part de l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro, i que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada